Epitafi a un mateix
Mentre el riu fugisser del món m'arrossegava
jo sabia ben bé que era la mort on em duia.
Ara, en sentir-la de prop, no tinc cap por;
només del Jutge Altíssim espere la sentència.
Quin destí em pervindrà? Prou culpes tinc.
Just seria el senyor castigant qui l'ha ofès.
De la seua misericòrdia i perdó, ai, l'ànima
en confia per gaudir el jorn etern a ca seua.