Es començà a fer el primer coll. Els dits de les forques aixecaven ben enlaire la palla i el vent se l'enduia unes passes enllà. Aquesta tasca tenia lloc ja cap al caient de la tarda. La marinada salvadora era esperada amb delit i a poc a poc el blat era recollit amb uns rascles i amuntegat en un racó de Pera. Es feien tres o quatre colls de palla. L'art dels camperols dibuixava en la rodona de l'era tres o quatre línies rectes.
S'apropava l'hora de fer net. El blat era abocat, amb l'ajuda de cabassos, a dins d'un gran porgador, agafat en una forca plantada de mànec a terra. No en sabia pas tothom d'arerar. Calia situar-se d'acord amb la lleugera bufada de la marinada i, si aquesta no es presentava, es suspenia la tasca durant uns moments. Pels forats del porgador anaven caient els grans de blat, formant un doll daurat i ple d'esperances. Al costat, anava creixent també el munt del bulló. Una vegada s'havia acabat d'arerar, s'ensacava el blat i es deixava allí, a un cap de l'era, com un trofeu guanyat amb tot l'heroisme.
Aleshores començava el sopar. Les dones havien portat ja la cassola de terra cuita al mig de la cotna i cadascú s'asseia al seu entorn, al damunt d'un tres-quartans, una albarda, un munt de sacs, o, simplement, una garba. Aquells dies es buidaven les tenalles del confitat. Les llangonisses i els pollastres es guardaven tot l'any per a aquella temporada. El segar i el batre eren feixucs i la gent calia que mengés i que begués. I els ventres anaven omplint-se. Un plat de trumfes estofades o una paellada de catxipanda, sempre amb un tall de confitat. Això era acompanyat d'una amanida, on hi abundava l'enciam, el tomàquet i la ceba, amb un raig d'oli i, després, el vi no faltava mai en el porró de la galleda. Però l'aigua de la galleda no era pas massa fresca, perquè això rebaixaria el vi.