Favàritx
Hi ha una bellesa tràgica en la roca,
en l'entorn turmentat d'aquest paisatge,
en el fosc cromatisme que s'imposa
contra els blaus i els terrencs i el verd escàs,
mentre enfiles el cap en pur oblit
de tant renou que et pesa i de la infàmia
sobre l'ésser que tu ets i et dignifica.
Aquí el que veus recorda el bell orgull
en la mirada altiva de l'heroi
que retorna vençut, solcat de traus
i del dolor trencat de la memòria,
i et despulles de tot, deshabitat
com el vell far, només sentits, empès
com un polsim fora del temps, confús
entre l'ebri batec de l'alta onada
en un deixar-se endur sense ancoratges.
I així lleuger recordes el bell vers
de Leopardi e mi sovvien l'eterno
o la mirada del pastor en la nit
d'Homer, amb les fogueres dels troians
contra els estels en fregar la victòria,
i et perds en la grandesa inaprehensible
mentre el vent salabrós que esborra límits
et llepa la ferida del sublim.