Fou el desvetllament de tot d'inquietuds desconegudes, una embriaguesa que li emboirà les idees. Es planyé d'aquells dos anys d'absència, va semblar-li que descobria qui sap quins canvis en la vida de poble, temuda fins aleshores. Es commogué reveient els indrets on havia jugat d'infant, abraçà els vagues amics d'escola, respirà la bona olor antiga de la casa dels pares, saludà amb l'enteniment les hores del campanar de la Casa de la Ciutat, l'Àngelus entre la boira dels convents de Comarquinal. Els dies de sol petjà l'ombra de les punxes de la Seu com si l'empedrat fos de coixins. Va semblar-li que caminar amunt i avall per sota la porxada de la plaça era molt més atractiu que el Passeig de Gràcia, que els Camps Elisis o els jardins del Pincio.
Després, la necessitat d'aïllar-se, de trobar pretextos per a distreure les hores infinites que hi ha del matí fins a les sis de la tarda, moment deliciós en què els dits li tremolaven en agafar el trucador de la porta dels Muntanyola.