Fragments de paisatgeEspetega la tardor pertot.Com dedins de la llar el tronc encara humit.El gran infermer vessa mercromina i betadinesobre el llenç tramat fins abans d'ahird'una infinitud de tons de verd.Espetega la tardor pertot.I a cada explosió apareix un arbre roio una font d'ocres vegetalso un pulmó de fullatge groc.El camp esgarrinxat sense esforçper l'urpa de metall de la rella del tractor.La bèstia mecànica pentinant el trosamb paciència de mare.El cicle recomençant.La terra entomantamb estoïcisme d'amant antiga.El canvi com a única constant.Tindrem, un cop més, primavera florida.Brollaran les flors de tabac del fons del temps,rajaran els brots verds del subsòl pregon.