Glorieta
Té un bell encant emotiu
el diumenge ciutadà
Passeig sense sol. El dia
fa via cap a l'ocàs.
Un capvespre suau, dolç,
de cel pàl·lid i rosat;
un capvespre evocador,
nostàlgic, interessant.
Gents que venen, van i tornen
per sota l'espès arbrat;
unes parelles que passen,
ulls fixos, braç junt a braç...
No hi ha horitzó perquè el tanquen
els edificis gegants...
¡Què ofegador l'artifici
d'aquests jardins de ciutat!
Cada minut que transcorre
es torna el cel més opac.
s'han obert, entre les fulles,
els ulls de llum dels fanals.
Guaiten al cel les estrelles.
La gent retorna a la llar...
Riu una dona. La brisa
duu una tèbia olor de camp...