Guardamar i la mar. El poble estava, abans, sobre el promontori que ara el cenyeix: al capdamunt, junt al castell. El terratrèmol de 1829 el va destruir, i el veïnat, temorenc, volgué traslladar-se al pla, que semblava més segur. Allí es construïren carrers amples i cases baixes, perquè el perill fos menor en qualsevol pròxima i probable sotragada. Al principi, Guardamar no tingué sort en el canvi. Les dunes del litoral l'envaïren, i va estar a punt de desaparèixer. Se soluciona la cosa fixant la sorra amb arbres, i avui existeix una densa faixa de pins, d'uns 16 quilòmetres de llargària, que, al mateix temps que aplaca el recel dels nadius, dota el lloc d'una nova alegria. 4.000 habitants viuen a Guardamar, entre la platja dominada ja, agradable, i el camp fèrtil.