Ha estat en va que parents i amics, coneguts i admiradores— fins i tot la incondicional Adelina, malgrat tanta displicència com n'ha rebut—, clientes i veïnes tractessin de tòrcer la voluntat del Gabriel. ¿Quan s'és vist, en efecte, que el plançó d'una tenda pròspera —bé, força menys des de la mort del Boni —surti de casa de matinada, plogui o nevi, per davallar la sòrdida drecera del Clot del Sorral fins al Vidre infernal; que, un cop superada la malencònica estació de Mercaderies, s'endinsi en el fosc passadís natural de la Muralla de can Cros, que l'abocarà als descampats paral·lels a la via del tren i, amb pols o pluja, per fangars i canyars, sota fumarades i entre tomaqueres, perdi de vista les grans fàbriques químiques de voramar que envegen el recte camí celestial de les xemeneies en construcció de la Tèrmica; i finalment que, un cop creuada la perillosa passera del pont del tren sobre el riu, prengui el caminet de l'amenaçadora barriada de l'Energia i arribi al peu de l'alta reixa on campegen les lletres negres i gegantines de la solitària foneria de LA FARGA?