He vist brotar...

He vist brotar...

He vist brotar dels arbres les fulles una a una;
he vist el capoll tendre quan esclatar ja vol;
he vist el cel sens núvols; he vist eixir la lluna,
he vist eixir el sol.

Dolç és amar so els arbres de tots los dolors lliure:
lo món es pinta en l'ànima, com en la mar lo cel.
Després he vist els àngels mirar-me, ¡ai! i somriure
amb sos llavis de mel.

I ja no veig com broten les fulles una a una;
ni veig el capoll tendre quan esclatar ja vol.
Què importa, si no els mire, que ixca en lo cel la lluna,
que ixca en lo cel el sol...