Hi ha edificis que provoquen reaccions sorprenents entre els transeünts. Les comissaries de policia, per exemple. Quan hi passen pel davant, els vianants solen canviar de vorera. Alguns ho fan per prudència i amb discreció. Temen que, víctima d'un atac, el sentinella de la porta premi el gallet del subfusell i comenci a disparar indiscriminadament. O que exploti un cotxe-bomba. Una minoria es nega a aproximar-s'hi per raons ideològiques: un familiar torturat o una mala experiència en el tràmit de renovació del carnet d'identitat. El dispensari antituberculós és un cas diferent. Els que n'ignoren la funció passen de llarg sense immutar-se. Els que no, procuren allunyar-se'n al més ràpidament possible i, quan arriben a la cantonada, tussen o s'escuren la gola. De tots els edificis, l'efecte més espectacular és el que produeix el Palau de la Música. Els que s'hi acosten s'aturen per contemplar el grup escultòric que decora la façana i, de cop i volta, senten la necessitat irrefrenable de taral·lejar alguna melodia.