Hi ha més de set-cents convidats. Seguint el consell dels organitzadors, han anat seient. Ara, esperen pacientment que comenci el dinar. El ciclista s'ha aixecat per saludar un Nogués que fuma amb pipa. Durant el viatge, li ha explicat que aquest és el desè any que es celebra la festa. Ell ha preguntat com era que, fins ara, no l'havien convidat. El Tom no ho sabia però ha dit que devia ser molt difícil avisar a tothom.
La taula forma un rectangle enorme enmig d'un pavelló esportiu. Hi ha estovalles vermelles, plats de cartró, tovallons de paper i gots de plàstic transparent. A cada cobert, s'hi adjunta un clauer i una tarja commemorativa de l'acte amb un poema en llatí il·lustrat amb el dibuix d'una vinya excessivament verda. Com que no l'entén, el desa a la cartera. Per un altaveu, s'anuncia la presència de l'alcalde, que, desgraciadament, no es diu Nogués, sinó Prunell. L'aplaudeixen. És a l'altra banda d'on seu ell. De lluny, sembla tenir la seva edat. És a punt de fer un discurs. Al seu costat, hi ha una mena de presidència amb gent molt gran i una pancarta que diu: «Nogués» i altres paraules que no pot distingir.