Hi vam anar pel call de la sagrera
Per fer més dret, quan tornaven els bous
Del comellar, i arbres i brins, i els sons,
Cedien, purs, al plany de la riera.
Tots érem uns en la pàl·lida espera
Del camí Ofert, a la flor de les fonts
Perseverants al vesprejar dels rocs,
Del tronc fratern i l'arrel missatgera.
—Tants de camins, i una sola drecera,
Dèiem amb aires del precepte Nou.
Vam passar el pont que entre foscors bruixades
Salva, feixuc, els somnis dels torrents
Remorejant de segles, i castells
Als pics extrems amb estrelles glaçades.
Vèiem pertot les tenebres arcades
En el congost, amb prodigi de neus
I fred de llops; o passatges secrets
Al trull golut, amb llunes emmurades.
—Tants de vials, i una sola passera,
Cantàvem, fort, amb lletra de la Llei.