I és ben cert, cada colp és major l'analfabetisme dels nostres escriptors en temes de natura –i, en definitiva, en la relació de l'home i amb el paisatge. Hi ha na mena de menyspreu, d'indiferència cap a aquest món rural i salvatge. "Quantes noies sentimentals, quants nois baliga-balaga –insisteix Sagarra- se'n van un dia d'excursió, i diuen: 'Ai, que fa bonic! Mira quina flor més preciosa!' i són poquíssims els que pregunten, els que volen saber el nom d'aquella flor, i els seus costums i la seva vida". En efecte, són poquíssims els que es pregunten res. Quants poetes, quants escriptors, quants pintors s'interessen pels noms dels arbres, de les flors que han vist, que han descrit o que han dibuixat? ¿Quants s'interessen per concretar –tot i que siga per pura curiositat intel·lectual- què és allò que els ha colpit?