Illa de l'Aire
Et venç com lent verí la placidesa
d'aquest contorn precís
i el perfum del silenci
t'emmena entre els seus braços intangibles
com la pell més lasciva
abeurada de líquens i melassa.
T'hi sents un món a part
enmig dels negres corredors, amb l'ombra
del vigilant estàtic,
fal·lus fendint la foscor del gran ventre
entre els humits batecs
que sempre recomencen,
iguals i diferents,
en el retorn perpetu.
Igual i diferent també en el temps,
per un desig incert de retrobar-te
com anelles ocells
has anellat la vida
i en el gir de la llum en altes hores
fas el recompte inútil de les marques
que han estergit els anys en la travessa.
Ja saps que no ets l'ocell que migra
i torna il·lès del seu trajecte.
Són massa els traus que t'han solcat
la pell i la mirada
i massa el que no entens.
Ja no et pots reconèixer
en l'altre que va ser
a l'inici vibrant
d'una empenta perduda entre els esculls
i les malmeses fustes del naufragi.
Però entre aquest silenci que s'imposa,
reprens vençut el gest acostumat
i amb un desig que mai no es fon
maldes encara un altre cop
per anellar la vida.