Illa de l'Aire

Illa de l'Aire

 

Et venç com lent verí la placidesa

d'aquest contorn precís

i el perfum del silenci

t'emmena entre els seus braços intangibles

com la pell més lasciva

abeurada de líquens i melassa.

 

T'hi sents un món a part

enmig dels negres corredors, amb l'ombra

del vigilant estàtic,

fal·lus fendint la foscor del gran ventre

entre els humits batecs

que sempre recomencen,

iguals i diferents,

en el retorn perpetu.

 

Igual i diferent també en el temps,

per un desig incert de retrobar-te

com anelles ocells

has anellat la vida

i en el gir de la llum en altes hores

fas el recompte inútil de les marques

que han estergit els anys en la travessa.

 

Ja saps que no ets l'ocell que migra

i torna il·lès del seu trajecte.

Són massa els traus que t'han solcat

la pell i la mirada

i massa el que no entens.

 

Ja no et pots reconèixer

en l'altre que va ser

a l'inici vibrant

d'una empenta perduda entre els esculls

i les malmeses fustes del naufragi.

 

Però entre aquest silenci que s'imposa,

reprens vençut el gest acostumat

i amb un desig que mai no es fon

maldes encara un altre cop

per anellar la vida.