Jeu la vila arreplegada
a l'esquena d'un pujol,
en els solcs de les teulades
hi verdeja el borrissol;
quieta i arredossada
sota el flam del campanar,
té color de mel rosada
quan la venen de crestar.
El sol es l'ardenta brasa
dels primers dies de juny,
cau a doll dintre la plaça,
pels carrers estrets s'esmuny,
té un lliscar a les barbacanes
i s'aboca ais finestrals
encenent les amples golfes
i els rebostos endreçats
en un clot de llicorell.
Part d'amunt de les teulades
l'aire bull de tant calent,
í fa pampallugues grogues
si no es mou l'ocell del vent;
els nois juguen a la plaça,
galtes roges, ulls desperts,
la camisa a mitja sina,
peu descalç, cabell desfet,
es barallen, criden, canten,
treuen l'oci dels carrers,
són la joia d'aquells avís
abaltits al porxo vell,
que no tenen altra tasca
que menjar i portar el farcell
d'un munt d'anys a les espatlles
i a l'arruga de la pell,
i al morat de les genives
amb uns quants bocins de dents,
o el contar d'aquelles gestes
d'allunyats capteniments,
de bullangues corregudes,
de les guerres del seu temps,
de les dones que empaitaren,
de les cremes dels convents,
del trasbals d'Scala-Dei
i els que hi feren passament
amb les unces que els cartoixos
van donar a guarda als parents
i als amics de bona mena
que estimaven el Convent,
i ara tenen terra bona
a menar d'arrendament,
tenen terres conreuades,
que ara esperen la rialla
que vindrà dels fruiterars;
pomes, peres, avellanes,
nous, magranes, figues, glans,
les ametlles auriades
i els penjolls de raïms blancs,
salta els ventres de les gerres,
i els regals del vernissat
són desfets en brins de plata
reflectits al groc dels plats
i als perols de confitures
a les lleixes renglerats.
Als ampits de les finestres
els clavells són esclatats,
les alfàbregues florides
i els geranis apomats,
amb el groc d'un vol d'abelles
que no para el zumzejar;
rere les cortines blanques,
veus de dona, veus d'infant
asseguts al volt de taula
que és una mena d'altar
on s'hi dona l'escudella
cada dia per dinar,
amb la gràcia del vi negre
i la morenor del pa;
als portals de les entrades
hi ha mosques al recés,
ensumant l'olor que puja
del vi ranci dels cellers,
quatre botes que somien
i garriga, i bosc, i erm
tenen terra que no dóna
i que es mor de sentiment,
i les cases a la plaça
sense fruit ni parament,
als llindars, les portes cluques,
part de dins, l'espaí silent
perquè viuen fora vila
allunyats dels freds d'hivern,
oblidats dels que treballen
al rosec del sol i els vents,
de les neus, de les gelades,
i els dolors de tanta gent
escampada en les collades
dels penjats del llicorell.