Joan Roís de Corella
Si sacres mans, si florides maragdes,
si cald amor, si front, si pensament,
si, com perpal, com gotejant aurora,
com dematí de revoltats llençols.
De tot açò, de castes mans de cendra,
de castes mans i casta sepultura,
crescuts vitralls dels amants venturosos,
si com grans fulls, com tapissos antics.
Jo mire el bé que passa pel carrer
i estic content, però les meues mans
enyoren molt uns pits a penes mòbils.
Amants, mireu la meua desventura.
Arriba el sol a la meua finestra
i sóc al llit en plena soledat.