Josep Ribera
Sona una font constantment i penetra
el teu cervell, una perduda font,
sona una font de Xàtiva llunyana.
Mires el port, un traüt, unes coses,
homes que van i tornen solitaris.
Molt més, molt més ho fores tu.
Sona la font al capçal del teu llit.
Les cases grans, taulellets de l'escala
tot enramats de lliris blancs i dames.
Veies de lluny el teu regne divers,
aquest conjunt i miniat migdia,
aquesta llum de treball i misèria.
Llum permanent i permanent vigília,
llum que et vingué des d'un país distant,
el contrallum de la humana grandesa.
Cossos cansats i turmentats d'origen,
vaixells de foc i grans veles de pena,
el cansament i la pols dels teus dies.
Tens el teu tron de maragda guanyada,
tens el teu lloc de magrana madura,
tens els robins, el dia taciturn.
Sona una font de latitud perduda.
Sona una font, requeriment o súplica.
sona una font o gemec o cavall.