Juliol de 1909

Juliol de 1909


Reverend senyor don Ramon Piera.

Distingit senyor meu de tota ma consideració: moltíssimes gràcies per la vostra carta en la qual teniu la bondat de demanar-me per a la biblioteca de les Escoles Pies alguns exemplars de les meves obres. Jo vos enviaré totes les que tinc, gustosíssim i ben honrat de contribuir amb la meva pobresa a formar una altra vegada aquella biblioteca magnífica, que prou la veig encara en mon pensament al costat de la classe de Física en una sala llarga, plena de misteri i mig fosca a l'hora en què vaig entrar-hi.

Són tantes les coses que recordo de la meva estada a les Escoles Pies de Barcelona!

En elles, amb el P. Riera vaig començar la mecànica dels versos: dels "pareado" en amunt, fins al "soneto": un Napoleón Bonaparte. Com devia ésser!

El llibre de poesies que vaig conèixer va ésser del P. Arolas, a qui encara tinc per poeta inspiradíssim, i que si hagués vingut al món més endavant, hauria estat un gran poeta català! El P. Martra, en aquells anys director del Col·legi, s'havia empenyat en ensenyar-me a recitar: mai va sortir, i un dia em va prendre el llibre. Però ja el tenia a l'ànima. Pobre P. Arolas!

D'ençà d'aquell temps, no he passat mai pel que és ara Ronda de Sant Antoni, que no hagi clavat els ulls amb emoció... d'enyorament en una finestra del col·legi la meitat d ela qual havia estat meva dos anys arreu. En ella hi criava un eura, que mai havia passat de tenir set fulles, i per aquella finestra veia de cap a peus la muntanya de Montjuïc, que encara aleshores enllà del col·legi no hi havia cap casa.

Qui m'ho havia de dir que, anys a venir, en aquella mateixa muntanya que jo em mirava indiferents, s'havia d'aixecar un fill de la meva fantasia, un dia per a mi memorable, representant la germanor entre tots els homes! La germanor entre tots els homes!

I al passar un vespre, dos mesos després, per la Ronda de sant Antoni, de les Escoles Pies tan sols vaig trobar alguns panys de paret enlaire; i a l'altra banda de la meva finestra hi vaig veure estrelles!

És vostre servidor afectíssim que la m. v. besa.

 

Àngel Guimerà