Junt al cos està l'Estació del Nord; només separa ambdós edificis un estret carrer de molt de trànsit que diuen d'Alacant i que, com és obvi, solament té cases a un dels costats, essent-ne l'altre els murs de l'estació. Aquesta s'aixecà l'any 1923 i en fou l'arquitecte D. Demetri Ibars. Representa una de les mostres més preclares de l'estil denominat «Modernista», i és un edifici útil, bell i alegrement decorat. En la sala d'espera, adornada de ceràmica valenciana, figuren inscripcions en diferents idiomes en què hom desitja als passatgers «Bon viatge!» i abans hi havia també bancs de fusta per a llur comoditat. Durant els anys quarantes, quan els trens eren escassos i els retards grans, aquest vestíbul oferia un pintoresc aspecte, ja que eren molts els qui pernoctaven, voltats de paquets i maletes de fusta, sobre els esmentats bancs. La Renfe, vetlant pel bon aspecte de l'Estació i atenta al confort dels usuaris, decidí de suprimir els tals seients, així que, des de llavors, el qui ha d'esperar en aquell saló ho fa dempeus, si és que no opta per asseure's a terra. Fora de l'estació queda una vasta esplanada, envoltada per un reixat, on aparquen els vehicles, i al cos central de la construcció, en la façana, hi ha un rellotge, sempre cinc minuts avançat per a estímul i esperó dels viatgers ressagats, i corona el conjunt una àguila daurada damunt d'una bola.