Justament al davant hi havia l'escola i, una mica a la dreta, a un tret de pedra, a l'altra vora d'un barranc abancalat farcit de tarongers, es podia veure el poble veí, quasi a l'abast de la mà, amb els carrerons solcant un tossalet en què destacava, il·luminat per una lluminària ataronjada, un campanar baixet i cofoi que feia els tocs compassadament amb uns quants segons de desacord respecte del nostre, i, al capdamunt, el cementeri. El poble, vist des d'allí, tenia certa semblança amb les casetes i els hotels de plàstic que edificàvem -uns més que altres, i jo ben pocs, tot siga dit, que mai no he estat un home, diguem-ne, de negocis- en qualsevol carrer, plaça o avinguda del tauler del Palé, amb un got de llet amb Cola-Cao a un costat i quatre bambines a l'altre.