La Capella
L'església nova riu sota el cel
mes és son riure bon xic crudel.
L'humil capella que buida resta
enyora els càntics, l'esclat de festa:
La seva verge li han robat.
L'església nova se l'ha quedat.
Tot és per ella cant de lloança
i tu ho esguardes amb greu recança.
Oh capelleta calma ton plor
que oblidada no has de ser, no.
Seràs tu sempre l'estoig de Núria
pels que et vegeren l'altra centúria.
Tots quants t'imploren sent lluny d'aquí,
veuran la Verge dintre ton si.
I resplendenta de llum encesa
viuràs per sempre en ta vellesa.