La fira va creixent i té tràllus de ser grossa. Cada mena de bestiar es posa en son lloc de costum. El de peu rodó en llargues fileres. El boví igualment, llevat el dels mercaders que el tenen acantonat voltant-lo els mossos (llogats a tant per dia) perquè no fugi. Les ovelles i cabres, la major part apletades; però les cabres tan aviat son a dins com a fora puix, frissoses, salten els andars. El porquí furgant contínuament i cercant la civada que per entretenir-lo els hi tiren a terra sovintet.
Es veuen passejar els mercaders amb sa típica brusa llarga i el bastó. També hi surten firataires que venen joguines, ganivets, robes, cordes, esmorrelles, esquelles, etc., i hostalers ambulants que preparen llurs parades de menjar i beure. Tampoc hi falten els gitanos amb llurs burricots i alguna euga seca que pateix d'asma. El mosso i el noi van a donar un volt per la fira i el pastor i l'amo es queden amb les ovelles. Entre els brams dels matxos i burros, el rellinar de cavalls i eugues, bramuls de vaques i vedells, l'esgüellar dels porcs, algun que altre bel d'ovella, esbalatecs de cabres, l'enraonament de tanta gent i els crits dels firataires, s'hi arma un gros rebombori.