La font dels Monjos
A la font dels Monjos
qui hi passa de llarg?
¿Qui no s'hi detura
per a descansar?
És tan fresca l'ombra
que els arbres hi fan!
És tan fresca l'aigua,
que sembla de glaç!-
De monjo ni frare
mai n'hi he trobat cap;
lo que sol trobar-s'hi
sovint, cap al tard,
són joves parelles
seient de costat,
que riuen i garlen
donant-se les mans.
Lo que deuen dir-se
fa de bon pensar:
amoretes vénen,
amoretes van.
***
Si tu, font dels Monjos,
sabessis parlar,
que tendres balades,
que idil·lis galants,
que coses diries-
que mai no diràs!