La font dels Monjos

La font dels Monjos

 

A la font dels Monjos

qui hi passa de llarg?

¿Qui no s'hi detura

per a descansar?

 

És tan fresca l'ombra

que els arbres hi fan!

És tan fresca l'aigua,

que sembla de glaç!-

 

De monjo ni frare

mai n'hi he trobat cap;

lo que sol trobar-s'hi

sovint, cap al tard,

són joves parelles

seient de costat,

que riuen i garlen

donant-se les mans.

Lo que deuen dir-se

fa de bon pensar:

amoretes vénen,

amoretes van.

 

***

 

Si tu, font dels Monjos,

sabessis parlar,

que tendres balades,

que idil·lis galants,

que coses diries-

que mai no diràs!