La font
I
Asseguda ran l'aigua
ran de l'aigua d'una font,
està la blanca donzella
pentinant sos cabells d'or.
-Ai!, dona d'aigua, que habites
dins la fonteta del bosc,
ton mirall mes mostra bella,
però pobra com les flors.-
La jove canta i se mira...
i corre, corre la font.
II
Ran de l'aigua, pensativa,
la joveneta no es mou:
si prest s'omplia sa gerra,
no tant s'implia son cor.
-Ai!, dona d'aigua, si em daves
perles fines i tresors,
jo Reina d'amirs seria
dins un castell com un sol!-
La jove calla i se mira...
i corre, corre la font.
III
Consirosa com la lluna,
la donzella va pel bosc,
ja no mira les estrelles,
ja no escolta el rossinyol.
Gran batut d'una caiguda
fa dins l'aigua trist ressò---
El rossinyol fuig i calla,
la lluna blanca se pon.
L'alba plorant se desperta...
i corre corre la font.