La furgoneta va fer un parell de voltes pel barri, fins que va agafar la carretera Alta de Roquetes, aquella via que duia, pel darrere de Nou Barris, resseguint la muntanya, fins al mirador de Torre Baró. El trajecte, encara que només va durar deu minuts, a en Tomàs se li va fer etern, i quan finalment la furgoneta va aparcar a la vora del mirador, ell va conduir una mica més endavant fins que va trobar un lloc on deixar el seu vehicle.
Què hi feien, allà, la Laura i l'empleat d'en Robert Gassó? I per què havia conduït ell? Si la Laura ocupava el seient del costat en el moment de trobar-se, era perquè prèviament així ho havien acordat o perquè l'home ho havia forçat? Mentre donava voltes a tot això, amb les llums de la ciutat esteses a sota de l'aparcament i la forma del castell de Torre Baró retallada al cel negre gràcies a una certa claror fruit de la lluna plena, en Tomàs va veure que la Laura i l'home venien a peu per la carretera cap a on era ell. Abans d'arribar-hi, però, a la confluència de la carretera amb una petita senda de terra, tots dos es desviaven i desapareixien entre la vegetació i les ombres. En Tomàs, malgrat els nervis, no s'ho va pensar dues vegades i va sortir del cotxe, disposat a seguir-los.