La humitat d'octubre a les llambordes lluents...

Autor: Najat El Hachmi
Obra: Jo també sóc catalana , 2004
Pàgines: 63-64

La humitat d'octubre a les llambordes lluents s'omplí dels colors del confeti. L'olla trencada deixà anar una pluja màgica damunt del meu germà, que l'havia colpejada, per fi, després d'innumerables intents maldestres amb el bastó. Correguérem a buscar el regal sorpresa que s'hi amagava, caramels i globus. Encara sort que no ens tocà l'olla de la farina o de l'aigua.

Un any després de la nostra arribada, «Festes del Barri de la Calla i Adjacents», participàvem entu­siasmats en tot aquell espectacle com qualsevol altre nen del carrer. Em mirava el programa de festes i no deixava de fascinar-me aquell pont antic dibuixat al fulletó, un pont que tothom creia roma i en realitat era romànic i que encapçalava aquella via massa llarga, massa estreta. Ara ja sabia que aquella primera festa de l'any anterior no era de benvinguda, que cada primer cap de setmana d'octubre se celebrava aquella trobada entre tots els veïns, tant si arribaven quatre nens d'un llarg viatge com si no.

El vespre anterior, amb el fred que ens glaçava els ossos, ens havíem acostat a la foguera, curiosos per saber què hi rostien. Botifarrada, no us amoïneu, nois, també hi ha salsitxes de pollastre. I ens havia passat el fred a la vora d'aquell foc espetegant.