La muntanya del Toro és el cor espiritual de Menorca.

Autor: Màrius Serra i Roig
Obra: Mon oncle , 1996
Pàgines: 416-417

La muntanya del Toro és el cor espiritual de Menorca. Els seus tres-cents cinquanta-vuit metres d'altura dominen tota l'illa i el perfil cònic que el caracteritza es veu fins i tot des del mar. En moments de perill els pescadors la busquen amb la mirada i s'encomanen a la seva marededéu. És el guia del grup txec qui parla pel micròfon de l'atrotinat autocar que els tragina per tots els racons de l'illa. Assegut davant mateix del parabrisa els llegeix el capítol corresponent dels seus apunts. La promesa religiosa més habitual dels illencs és pujar el Toro a peu. Amb la seva caminada els autòctons acostumen a donar gràcies per algun favor rebut. A primers de maig el bisbe beneeix els camps de tot Menorca des de l'antic convent dels pares agustins. Conta la llegenda que del seu cim sortien unes estranyes llums que atreien els fidels, però quan aquests s'hi volien acostar un brau enorme amb urpes d'argent els espantava. Fins que un bon dia un frare de cor senzill no es va fer enrere i l'animal acompanyà el sant baró fins a una cova que era l'origen dels raigs de llum. Allà hi havia la imatge d'una marededéu bruna. L'actual patrona de l'illa. Alguns turistes txecs somriuen. Són uns fanàtics de les llegendes de caire religiós i sovint les comparen amb les del seu país. El guia està fart de sentir-los esmentar el Jesulatsko, sant Joan Nepomucè o el Gòlem del rabí Lówe cada vegada que n'explica una de nova. A l'autocar que puja cent metres per darrere és la professora de català qui enraona amb el micròfon enganxat a la boca. Potser massa enganxat i tot. Algunes llegendes populars parlen de tresors ocults en petites coves que proliferen per tota la muntanya, afirma la professora amb la intenció de despertar l'interès entre les estudiants. Fa dies que té l'angoixant impressió que ningú no li fa gens de cas. Sembla ser que el nom del Toro prové de l'àrab Al Tor, rebla, que vol dir l'elevació. L'església es va començar a construir a finals del disset aprofitant l'existència d'una torre de vigilància i defensa del segle setze, des de la qual es controlaven les possibles naus enemigues. Les estudiants dormiten estirades per les butaques. A la babalà. L'autocar va mig buit i la nit a Fornells ha estat moguda. A banda de l'església i de l'antic convent agustí, insisteix la professora, al capdamunt del Toro s'alça una ultramoderna torre de comunicacions que ha vingut a substituir el seguit d'antenes i repetidors que durant molts anys enlletgien el cim.