La nit els ajudava molt, altrament hauria estat molt difícil de poder arribar a les bordes d’Ordino. Durant aquell penós trajecte, va haver-hi moments molt dificultosos. El general polac estava en un estat d’esgotament total. La ferida que tenia a la cuixa el privava de caminar. El tiroteig amb la patrulla alemanya fou una autèntica operació de guerra. Gràcies a la valentia temerària d’en Calvet, pogueren superar l’entrebanc.
Ell els veié amb els gossos passar ràpids pel costat esquerra i amagar-se en una mena de carena que feia el terreny. Allí només hi havia neu i cel. Ells passaven per un carreró, a la falda de la muntanya. En Calvet dona l’ordre que tothom es posés panxa a terra. Tots obeïren l’ordre d’en Calvet, com els soldats obeeixen l’oficial que els mana. En Calvet, com una bala, s’engegà vers la protuberància que feia el terreny per on s’havien amagat els alemanys que, a l’altra banda, esperaven tranquil·lament el pas de les futures víctimes: com el gat espera la rata. Els alemanys no volien exposar-se. Els era més còmode liquidar la colla de combatents aliats i llurs guies, quan aquests sortissin del carreró, com uns innocents donant l’esquena, fent-se un blanc segur de les metralladores. En Calvet, pegat a la paret nevada, despenjà del cinturó una bomba de mà i ràpid en tragué l’anella de seguretat. Comptà fins a deu. Era una temeritat. Podia explotar-li a la mà. La bomba tenia un poder de destrucció gran. L’equivocació d’una fracció de segon i en Calvet saltaria fet a trossos. En arribar a deu, llançà la bomba per damunt del cap. Instantàniament es produí l’explosió. Llavors saltà com una fera a l’altra banda de la carena per acabar la feina de la bomba. Els gossos jeien espaterrats, morts; un alemany també jeia boca terrosa. L’altre sortí per la banda oposada, enfrontant-se amb els fugitius i l’altre guia, que en sentir l’explosió s’havien posat drets. L’alemany tingué temps de disparar una ràfega de metralladora, però sense saber on disparava, per estar mal ferit. La metralleta d’en Calvet foradà l’alemany com un porgador de dalt a baix. El soldat alemany caigué com un sac, enfonsant-se en la neu, que a poc a poc agafava un color rosa. Malauradament, la ràfega de metralladora de l’alemany havia encertat la cuixa del general polac. Al general hom li féu una cura d’urgència, posant-li sulfamides a la ferida i lligant-li fort la cuixa, per evitar l’hemorràgia.
Els alemanys i els gossos quedaren allí, enmig de la neu esquitxada de vermell, com unes tovalles tacades de vi després d’un bon festí.