La Plaça Gran és un mercat més d'intempèrie...

Autor: Manuel Cuyàs i Gibert
Obra: Mataró una ciutat , 1986

La Plaça Gran és un mercat més d'intempèrie, més semblant al que, des d'èpoques antiguíssimes, s'ha aplegat sempre sobre aquell solar. Si plou, els venedors de fruita i la clientela es mullen. Només els carnissers i els peixaters disposen de teulada en la construcció llarga, baixa i amb puntes de ferro i ceràmica modernistes que hi ha plantada al bell mig de la plaça. Els peixaters i els carnissers treuen el bust per darrera l'escenariet quadrat de les seves parades, com si d'un teatre de putxinel·lis es tractés. La Plaça Gran ha estat restaurada recentment. Des que té lloses noves, compradors i venedors sembla que somriguin amb les dents més blanques. Tot al voltant de la Plaça, finestres gòtiques florides contemplen el moviment que no para fins a la nit i que recomença de matinada.

Pels volts de la Plaça Gran s'obren les botigues d'alimentació més carregades d'anys de tota la ciutat. Al fons de la plaça, un forner ven pa sobre un taulell amb motius florals modernistes. Més avall, a la Plaça Xica, un venedor vestit amb guardapols serveix ametlles torrades i cigrons a la menuda movent-se entre armaris historiats i mig eclesiàstics dissenyats per la imaginació inacabable de Puig i Cadafalch. En el tram de carrer estret entre les dues places, hi ha establiments de queviures amb torres de llaunes de tomàquet fins al sostre i anuncis d'unes sopes concentrades que potser fa ben bé cinquanta anys que no es fabriquen. Més amunt, davant de Santa Maria, una cereria té a l'aparador els ciris amb enagos de puntes que els padrins encenen quan bategen el fillol.