La tia Eulògia ja es morta: els seus darrers dies, borratxa d'anís, espantava les cavalleries del Molí cantant romances de sarsuela, amagada rere la persiana del balconet —ella, que havia estat vicetiple amb el Gran Kiki al teatre Zorrilla. Damunt el solar de la casa del Sorral van aixecar un edifici de nova planta, propietat d'una família d'usurers del centre de la vila que comptava entre els seus membres amb una monja de clausura, una nena que, com més gran es feia, més bavejava, i un fadrí que es disfressava de mag xinès amb molta versemblança. La casa, orientada a llevant, tenia soterrani, planta baixa per al comerç i un pis dividit en dues vivendes. A la planta baixa hi van posar el cafè d'El Rancho Grande, amb un taulell de marbre, una cafetera italiana molt lluenta, un molinet de cafè amb una boca com de xemeneia de màquina de tren, pintada de vermell sang, i sis taules rodones de jaspi amb tamborets rodons i quadrats per als amics de la mistela i l'aiguardent. Damunt la porteta que separava el cafè de la rebotiga, el rellotge de pèndol amb l'esfera daurada i la marqueteria de caps de serp que un dia havia de tocar les hores mortes a l'Angustias.