La vall de Sant Daniel tenia tots els verds d'una primavera esplèndida i semblava sembrada de violetes i de botons d'or a banda i banda del Galligants, que baixava amb tanta aigua com no recordava des que de petits saltàvem el riu per damunt de les pedres, que ens feien de passera, cap a la banda de la plaça dels Músics. Aquest es l'únic tram en què el camí baixa al nivell del riu, i per això, quan de petits la Pilar ens duia a berenar a les fonts de Sant Daniel, aquest era el tros on ens aturàvem camí de la font d'en Fita i hi tiràvem pedres que feien la rateta damunt de l'aigua.