La vestida
Mirau-la que gegant
es va aixecant
la Parcellera!
ja sembla tocar al Cel...
ja esquinça el flonjo vel
de boira ploranera.
Cansats i esdernegats
els vailets van portant brossa;
la ginesta que es com l'or
dalt al cim fa de corona.
Los matolls de romaní,
que no paren de florir,
s'enrinxolen de bon aire;
i el punxegut ginebró
encisant amb sa verdor
per la plaça olors escampa.
Resseguint els estalocs,
és guardat pels badocs.
en Cisó a l'aire es gronxola;
i engandaia, espitregat,
amb amor l'arbre sagrat
que els brivalls amb crits enrotllen:
Parcellera, Parcellera
cremarà tota sencera.
I mentre la cridòria se'ls va mostrant ufana,
joves i vells hi esgranen la típica sardana.