L'aire de la tarda és diàfan, fred. A fora, ha afluixat la ventada que escometia els carrers però, tot i així, Portbou a l'hivern continua sent un lloc espectral, inhòspit. En certa manera, també ho és aquest vestíbul de l'Estació Internacional. Un nom solemne, excessiu, quan ja són lluny els anys d'esplendor. Desapareguda la frontera, què resta del tràfec de passatgers i mercaderies? El poble i la seva estació ara són indrets per a la quietud, i potser també per al desassossec, sobretot en aquesta època de l'any.