L'alberg-palau dels March a Gandia és a quatre passes de l'església de Santa Maria, un temple gòtic en plena construcció, de la plaça porticada del mercat, sempre atrafegada i olorosa, i de la casa del senyor duc, a la vora del riu. Ausiàs hi va cada dia, acompanyat d'un escuder i del mestre, després d'haver acabat les lliçons de llatins i altres escriptures, per participar dels jocs d'armes i aprendre el maneig de l'espasa, de la ballesta i de l'arc, en companyia d'altres aprenents de cavallers.
Ausiàs té deu anys i els seus somnis no són altres que els d'arribar a ser un cavaller, com son pare, com el senyor duc, com els llegendaris personatges artúrics que imagina amb els llibres d'històries, com els croats. Li agraden els cavalls, com li agraden els falcons amb els plomatges lluents i les ungles esmolades, de volar majestuós; a penes sap, però, muntar els primers amb elegància i amb prou feines comença a saber tractar aquests ocells que tant el fascinen quan els segueix el vol.
Al pati del palau i als camps d'entrenament de vora el riu, els donzells breguen i lluiten mentre atenen les ordres dels mestres; ara riuen, ara rabien, de broma i de veres. Els cossos dels joves lluen, tots suats, descamisats, mentre les serventes de la duquessa se'ls miren, de les finestres del palau estant, entre comentaris en veu baixa, mitges paraules i somriures divertits o maliciosos. Les dames improvisen cançons que parlen d'amors llunyans, quan no diuen maldits, conten històries a mitges o insinuen volences capritxoses.