L'avenc de la cova negra
A la claror de l'alta finestra zenital,
com temple d'antiquíssim, desconegut misteri,
s'eixampla la caverna, rotonda de penyal,
major que la que Agrippa bastí tan colossal
a tots els déus del gran imperi.
Alberg sembla dels genis i forces del terrer,
gegants o nans terribles de vida i arts estranyes,
que ja tresors guardaven o ne sabien fer,
segons els entreveia somniós el temps primer
del món obscur en les entranyes.
De dracs i megateris s'hi veu l'antic horror,
no ja en boira de somnis, sinó esculpits en roca:
relleus qui, destriant-se dins clapes de negror,
trasmuden a cada hora la forma i la color,
segons la llum poruga hi toca.
Com plor de preses fades caient-hi el degotís
fa randes d'alabastre per la gran volta obscura,
i humida arreu la molsa que recobreix el pis,
si un raig de sol la besa, desprèn un fum blavís
que com encens per l'aire sura.
Amunt, per les cornises, se pengen a festons
ombrívoles verdures en delicats fullatges;
i enfora de les ungles d'arpelles i falcons,
animen la gran volta, niant-hi pels recons
en gran estol, coloms salvatges.
Callau, vanes converses. Dins l'alta quietud
d'aquest cor de Mallorca només bé hi escauria,
clamor de nostra raça, son càntic renascut...
¡Oh, com a ses tonades, amb veu de multitud
aquest avenc ressonaria!
Llavors l'antic misteri que dorm aquí, despert,
tal volta me diria secrets d'edats passades;
i, com les aus que surten d'aqueix fondal desert,
d'aquí s'escamparien pel sol i l'aire obert
en nou esbart rimes alades.
Mes, què podria fer-se d'eix temple gegantí,
que un panteó me sembla buidat per la natura
dins la gran roca mare del poble mallorquí?
Com mai se trobaria corresponent destí
per sa abismal arquitectura?
Tot és aquí titànic, august, solemnial;
tot aquí té el caràcter que lo vulgar desterra:
enlloc se trobaria com en aquest coval
un monument a posta per cripta sepulcral
dels fills més grans de nostra terra.