L'àvia que porta els néts a les fires

Autor: Maria Àngels Anglada i d'Abadal
Obra: Crida de les festes que la ciutat de Vic... , 1993
Pàgina: s.p

L'àvia que porta els néts a les fires

 

Tot vora el Prat -era un somni-

corria un riu trasnparent.

Ratllades d'or hi saltaven

truites d'escata d'argent.

Pares i infants, a la riba,

palets triaven molt plans

que rebotaven a l'aigua

amb brogit fresc i dringant.

 

M'he despertat: la Riera

lliscava, manyaga, avall,

un xic més neta em semblava,

no, però, polt cristall.

Però enmig del bell Parc Balmes

o del Prat, si així ho voleu,

dansen els pollancres tendres,

dels ocells sentim la veu.

I més enllà, la mainada

de la seva joia amb l'arc

dispara fresques rialles

a l'aire càlid del Parc.

 

El cavallet puja i baixa

el cotxe esquiva el parany,

nens pesquen ànecs, o proven

de la bruixa el viarany.

Vienet els infants somriure

oblido, per un moment,

l'enyor d'una aigua més clara

ran del seu goig innocent.