L'edifici és de l'estil de les llotges catalanes del XV, com la de Mallorca però més gran, més esvelta i més rica, i amb detalls renaixentistes en la part del Consolat, amb decoració flamígera, gàrgoles i escultures ornamentals, religioses o satíriques (de vegades perfectament obscenes: per veure detalls, portar prismàtics), i sobretot amb l'orgull incomparable del saló de les columnes. El saló és un rectangle de 35 metres de llarg, i les voltes estrellades arriben a prop de 20 metres d'altura. Les columnes, esveltíssimes, helicoïdals, perfectes, són sempre i molt justament comparades a fines palmeres que allà dalt s'obren per formar les nervadures de la volta. L'orgull de la ciutat, i dels mercaders, que van construir aquesta casa, es pot llegir en la inscripció daurada sobre fons blau que corre pels quatre murs: «Inclita domus sum, edificada en quinze anys. Tasteu i veureu, conciutadans, com és de bo el comerç que no té engany en la llengua, que jura al proïsme i no li falla, que no dóna diners en usura. El mercader que actua així augmentarà la seua riquesa, i al final gaudirà de la vida eterna.» Havent contemplat la sala, hom pot dir que ha vist un ideal de perfecció convertit en pedra tangible, una cosa ben rara.[1]
Segons la tradició, quan esfondraren les cases dels cavallers Sanoguera, que s'elevaven al solar que ara ocupa la Llotja, en excavar els fonaments, hom obrí un albelló que per allí corria, i d'ell sortí «una formidable colobra que hi havia dins amb tan deforme cap com si fos un drac o fardatxo», davant la qual tots els operaris arrancaren a córrer morts de por. Al mur de l'«Ínclita domus» que mira al mercat es troba esculpida el cap espantós de l'animalot, i qui es pare a contemplar-lo haurà de reconèixer que, si en la realitat fou com en la pedra, el pànic dels paletes i picapedrers estigué de sobra justificada.
També en la mateixa paret hi ha altres lapides i inscripcions que fan menció de diversos esdeveniments, essent la més curiosa, per la redacció, la que al·ludeix al guerriller Romeu, puix, segons ella, el 12 de juny de 1812 «es deixa ajusticiar» en la plaça del mercat, en un cadafal alçat a la porta de la Llotja. I tampoc hem d'oblidar la lapida col·locada per lo Rat Penat, per a recordar el lloc, la propera placeta de les Panses, on aixecà el crit de guerra. contra Napoleó un pobre palleter.
Consta la Llotja d'una torrassa i dos pavellons, a més d'un jardí interior. En el pavelló més important, el de la Contractació, s'obre la porta principal, a la que s'arriba pels vuit graons d'una escalinata. La porta és grandiosa, de perfil ogival i apareix dividida per un pilar de pedra en el capitell del qual han esculpit un senyor nu que és severament assotat, i no es posà allí gratuïtament, sinó com advertència als mercaders que falliren. Al timpà existeix una escultura de la Verge del Rosari, a la que escorten uns àngels, i més amunt hi ha una creu filigranada i, sobre ella, un escut amb les armes de la ciutat. El motiu heràldic, acompanyat per parelles d'àngels, es repeteix sobre els dos finestrals adjacents, que competeixen en bellesa amb la porta, i vénen a ser, tots tres elements arquitectònics, el frontispici més soberg de la ciutat.