L'empleat l'esperava a les onze al portal de la finca, i ell hi havia arribat caminant sota el sol de juliol, cobert amb un barret d'ala ampla i molla, un barret protector i barat Made in China, caminant solitari des de la parada d'autobús prop del pont de l'Àngel Custodi amb les bèsties de bronze infernals, i el trànsit per aquella prolongació nova de l'antiga Albereda era escàs perquè no era ben bé un bulevard o gran via ni molt menys una continuació natural d'aquell passeig d'àlbers, cavalls i carruatges elegants d'un altre temps sinó mitja avinguda interrompuda i excessivament ampla edificada únicament en un costat, feta de blocs discontinus, torres altes de pisos, d'arbres molt joves i jardinets anèmics, de gespa pàl·lida, i a l'altre costat no hi havia edificis o cases sinó el vell llit del riu allí ja més ample escampat ja fora de la ciutat verdadera i per tant sense els marges i murs de pedra antiga que la protegien, allí ja sense forma ni memòria de riu, ja només un espai ocupat per aquelles construccions de ciment blanques disperses de volums tan estranys i per a ell incomprensibles, però algun sentit devien tindre i ja en parlaria amb Irene quan les contemplaren amb calma, no una vesprada de diumenge de Pasqua per a menjar-se la mona o el berenar i evocar altres dies de Pasqua infantils, sinó com a veïns amb llotja o balcó d'espectadors permanents d'aquella disneylàndia o gran fira per a adults blanca i grisa amb el nom presumptuós i fal·laç de Ciutat, aquella fira amb barraques de ciment i de vidre que de manera repugnant abusava, pensà, de les paraules Arts i Ciències ja tan desinflades i tan rebregades i que així, aplicades a aquell parc d'atraccions, acabarien definitivament de perdre el poc crèdit que els quedava; i si aquella Albereda novíssima acabada d'obrir, no l'antiga per on des del segle XVII s'exhibien cavallers a cavall i on fins entrat el XX passejaven fent roda carrosses o cabriolets amb dames alegres o famílies senceres com en un modestíssim carrusel parisenc els diumenges al Bois de Boulogne, si aquella prolongació no tenia el trànsit que s'hi podria esperar per l'amplària i per l'aspecte important, devia ser perquè estava poc poblada, i també perquè encara era un camí sense eixida, una avinguda atzucac tallada bruscament contra un mur i una tanca allà on passaven les vies del tren, i en aquella hora de sol de juliol massa intens hi havia ben pocs vianants que acudiren a l'antic riu ara parc a passejar gossos, a córrer pels camins, a dur nens a jugar amb el Gulliver gegant, o a visitar els edificis exòtics, museus, planetaris, aquaris, i altres atraccions i espectacles.