L'endemà, Oliver, en obrir La Vanguardia a casa seva ...

L'endemà, Oliver, en obrir La Vanguardia a casa seva, abans d'encaminar-se al seu despatx de l'Ateneu, on passava tots els matins, hi trobà un editorial no escrit per ell, sinó per algun irresponsable comminat per l'amo. Era una insensatesa. I poques hores després, a la tarda del mateix dia, es congriava davant de La Vanguardia una espessa manifestació popular, amb crits hostils i alguna pedregada, que obligaren a abaixar a corre-cuita les portes de ferro del carrer de Pelai. L'esvalot fou tan gros que, tot i haver fet els funcionaris de l'oficina de Godó el que varen poder per endur-se'l ben endins, i malgrat la seva sordesa gairebé absoluta, hagué esment del que passava al car­rer: l'aspecte de la turba irada no en deixava cap dubte. Llavors, fora de si, volgué sortir al balcó de totes les maneres, empenyent i violentant els qui s'hi oposaven. I en veure la manifestació hostil, el trànsit parat, la rastellera dels tramvies, la multitud gesticulant amb fúria i el rebotre de les pedres contra La Vanguardia tancada, li agafà un nou rampell de follia, com li sovintejaven ja massa; i, traient-se de la butxaca un pistolet automàtic, que tenia la dèria de dur a sobre, sempre carregat, l'encarà a la gentada. Va ser un miracle que ningú del carrer no se n'adonés; l'esglai dels qui el voltaven fou, però, tan gran, que, sense consideracions de cap mena, li prengueren l'arma i l'entraren per força dins el pis. Godó es va tancar al seu despatx, sense voler veure ningú, cridant i desfogant-se com una criatura rebeca; i els manifestants, després d'esbravar-se també i de veure comparèixer un escamot de policia, es dis­persaren lentament, mentre La Vanguardia tornava a entreobrir les portes.