Les campanes de la imponent església de Santa Maria, que presidia la vila emmurallada de Montblanc, repicaven l'hora prima en el mateix moment en què la somera que cavalcava Guillemó del Bordell, que ara es feia dir Poncet de Figueres, superava el llom del pont de pedra que salvava el pas del riu Francolí, on la rosada de trenc d'alba regalimava sobre els canyissars, davant mateix de l'hospital de Santa Magdalena. Anava acompanyat de lassin, un petit sarraí que s'havia entestat a seguir-li els passos en aquella empresa, que, es mirés com es mirés, era del tot imprudent.