Les falles d'ara pateixen una pila d'interferències molt delicades, vidrioses, que, vulguen o no els fallers van donant a la festa una orientació que semblava imprevisible. Podem témer que puga arribar-se a un punt de vida o mort per a la seua autenticitat. I no solament per a la seua autenticitat: l'emblic té, també, facetes econòmiques i d'organització ben complicadas, i això ja no és un «problema» teòric o literaturesc, sinó d'aquells que les «comissions» han de resoldre cara a cara. En fi... No vull ficar-me en camisa d'onze vares. Per haver-ho fet alguna altra vegada, vaig concitar contra mi certes ires que no sé com qualificar. En un dels casos, em van cremar en efígie i tot. No tinc la pretensió de provocar una repetició de la peripècia. Al capdavall, són altres les coses que em preocupen. Si, a instàncies dels editors, m'avinc a reproduir en llibre uns quants dels meus articles fallers, és perquè espere que sempre hi haurà algun lector -faller o no- que sabrà traure'n profit: un profit de consciència i de claredat mental. Potser un altre dia, amb més calma, revindré al tema, i aleshores ho faré igualment amb més precisió i amb més llibertat. Però no ho promet. De les falles, de les falles de València, haurien de parlar els valencians de València. Els de Sueca, com els de Morella i els d'Elx, ens sentim temptats per qüestions molt diferents.