Les fulles seques
Les fulles seques fan sardanes
d'ací d'allà saltironant,
i dintre el bosc la tramuntana
sembla la cobla al lluny sonant.
I quin seguir de fulles roges
que enjogassades porta el vent!
Les que més corren semblen boges,
d'altres se'n vénen dolçament.
I quan el sol se'n va a la posta,
l'arbre, que enyora el seu fullam,
poc a poquet son ombra acosta
als balladors damunt del camp.
I surt la lluna trista i sola,
fulla d'un arbre on ha viscut,
que va cercant pel cel on vola,
les companyones que ha perdut...
Les fulles seques fan sardana;
mes quan l'albada surt després,
se les endú la tramuntana
espais enlaire per mai més.
I l'arbre sec ja torna a viure,
fulles i flors arreu badant;
i en cada brot quins cants de riure,
fent niu les aus i els becs juntant!
Després la fruita que encisera!
pengim-penjam al sol que és foc!
el préssec ros i la cirera,
la pruna clàudia i l'albercoc!...
Oidà! Quin goig! Fem les rodones
sardanejant de dia i nit,
les mans unint homes i dones,
els ulls clavats en l'infinit!