L'església de Santa Maria de Porqueres (segle XII) és l'aportació humana que enriqueix més el paisatge lacustre. Situada en una petita elevació a pocs metres del llac, l'església, d'una puresa d'estil considerable, és una de les joies del romànic que ha merescut un gran interès per part de tots els erudits. Va ésser declarada monument nacional el 3 de juny de 1931.
La portalada, formada per quatre arcs concèntrics, de ferradura i columnes coronades per capitells gravats amb adornaments de flora romànica i volutes corínties, ha estat reproduïda al Poble Espanyol, de Barcelona.
Dins, destaca l'arc triomfal que separa el presbiteri de la nau (9 m. d'altura per 5,20 d'amplada), recolzat en dues columnes de gres que tenen capitells esculpits, molt interessants. El del costat de l'Evangeli evoca l'església militant. El de l'Epístola glossa el pregó pasqual. El fris de l'absis té gravats dibuixos en forma de palmeta tancada dins un cercle.
La part de l'absis ha estat restaurada molt encertadament. Al fons, apareixen cinc capelletes senzilles i de poca profunditat. L'altar rústec, simple, s'alça dalt la modèstia del presbiteri, i per les finestres, en forma d'espitllera, entra una llum lleugerament daurada.
Els matins, quan tot el llac reverbera al sol, i l'aire de fora és una cosa calenta i feixuga, Santa Maria de Porqueres, ombrívola, amb una frescor contrastant, és un racó protector i amable. No sé per què, però a Porqueres em costa molt de resar. Sembla que la fascinació de la pedra nua i immemorial, que la vivacitat de la llum, que, més que entrar, s'endevina a fora, siguin absorbents, aclaparin l'esperit.