L'eufòric
Bon punt arriba la primavera
tot jo em revifo sota l'oreig
i em vénen ganes d'anar al darrera
de la primera
noia que veig.
Miro les fulles, les orenetes,
miro les roses i el blau seré
i sovint provo de fer quartetes
com els poetes
de bona fe.
Sóc viu i ja en tinc prou!
Em sento fresc i nou
com si sortís de l'ou!
I el cel i el mar i el riu
i tota cosa em diu:
ets viu, ets viu, ets viu!
Germà que plora perquè no el deixa
la grapa cega del sofriment,
germà que clama sota la reixa,
germà que es queixa tan justament,
vull que em perdonin la benaurança
que avui em toca —demà no ho sé—,
vull que no perdin mai l'esperança,
que el mal es cansa
tant com el bé.
Sóc viu i ja en tinc prou!
Em sento fresc i nou
com si sortís de l'ou!
I el cel i el mar i el riu
i tota cosa em diu:
ets viu, ets viu, ets viu!
Com si sortís de l'ou...
sóc nou!
Com si caigués del niu...
sóc viu!