Llavors Prat de la Riba construïa els fonaments de la seva obra...

Llavors Prat de la Riba construïa els fonaments de la seva obra, que no pogué portar més enllà d'un senzill assaig, però que fou una obra mestra, i també inacabada: la Mancomunitat de Catalunya, essencialment realista, administrativa i cultural. Avui ja comença de semblar prodigiós el que ell aconseguí i com degué aconseguir-ho, amb elements improvisats i mitjans de per riure. Com més temps passi, més gros serà aquell miracle. Doncs bé: tot i la feinada i els mals-de-cap que li donava una empresa semblant, Prat de la Riba —treballador incomprensible, d'aquells que treballen com qui no fa res— encara trobava manera de venir regularment a la Redacció de «La Veu», tres o quatre cops la setmana, i, si convenia, quinze dies seguits. Sempre hi compareixia a primeres hores de la tarda, al moment del ple, i hi restava fins a les cinc o les sis, per a anar-se'n després a un quefer d'altra mena. Era un home curt i rodanxó, de pell fina i cara molt vermella i plena, amb només un bigotet mesquí, i els cabells tallats com un raspall, en forma que llavors en deien à la parisienne. Semblava talment un bon prefecte de les terres vinícoles de la Catalunya francesa. Duia uns lentes d'or, que li pinçaven el nas, tenien una lluïssor clerical i li tremolaven lleument damunt el somriure sempre amable i comprensiu dels llavis.