Llenguatge és tal, aquest, que del mateix usaren,
del francès Carlo Magno los cortesans complots,
i els destres catalans amb ell se gloriaren,
que del Jònic solcant, i de l'Egeu, los flots,
duenyos foren d'Atenes, prole dels que donaren,
recordant de la pàtria los carinyosos mots,
del riu Segre lo nom a los sicans feacs,
i de l'Ebre, al que banya los camps fèrtils dels tracs.
En ell també escrigueren los gaios trobadors
amb noble pensament i amb més noble porfia,
a les muses tornant ses florides verdors
que la dalla del temps martxitada tenia;
dels paladins les guerres, i quiscun sos amors,
amb ses arpes d'argent cantaren nit i dia.
Altre assumpte més noble cantar jo emprenc, més lluny
porta son vol ma ploma: trompa major jo empuny.