Lo infatigable Hernandez Sanahuja nos espera als que encara tenim algunes hores més d'estar a Tarragona; anem a aprofitar lo que ens queda de la tarda visitant lo mes notable d'esta famosa ciutat: ses antigues muralles. Allí sí que hi ha la historia escrita en pedra; no sols la història, sinó l'antihistòria, perquè anterior als temps històrics i apar que superior a les forces humanes, és la construcció dels murs ciclòpics, que serveixen de base al recinto d'esta fortalesa gegantesca. ¿Qui eren, d'on vingueren, amb quins elements contaven, aquells hòmens que per defensar sa urbs desconeguda apilaven en extensíssim i tancat mur, sobre eminent turó, llambordes com carretes, portades de lluny, no se sap com? Lo docte antiquari nos explicava les hipòtesis que li ha suggerit l'estudi consciençut d'aquelles colossals despulles, nos ensenyava un per un los estrets portals oberts en aquella muralla gegantesca; nos indicava les torres que la defensaven; nos senyalava —detall interessantíssim— los dos únics vestigis de treball escultoral que hi ha en los murs ciclòpics: una triple testa que recorda les divinitats indiques, i una cara que té los caràcters de la raça mongòlica o africana.
No hi ha al món construcció ciclòpia com los murs de Tarragona. Lo erudit Mr. Layard, lo descobridor de Nínive, que els visità no fa gaire, quedà admirat i absort: coneixia tots los restos d'aquest gènere d'arquitectura colossal: són, quan més, reduïdes acròpolis; una gran ciutat rodejada de muralles com aquesta, és un exemplar únic en la història i l'arqueologia.
I perquè sia més interessant esta pàgina de pedra, sobre els informes i desmesurats blocs de la muralla ciclòpia s'eleven, en rectes filades de pedra picada, los murs ibèrics i romans, distingint-se encara per los caràcters de son distint alfabet gravats en les pedres, i les construccions posteriors dels alarbs, del comtat català i de la monarquia aragonesa. Com en una formació geològica de la història pàtria, cada època ha deixat allí son sediment de pedra, i sembla que eixos durs estrats formen lo baluard inexpugnable de nostra nacionalitat, que oneja la bandera pàtria sobre est monument dels sigles i de les edats.