Lo pastor de l'Erola
Cada jorn a pic de sol
lo pastor de la muntanya,
lo flabiol refilant
de l'Erola ne davalla.
Atalaiant son ramat
d'una trentena de cabres,
blanques com un glop de llet
i de cargolades banyes.
Pastoreta quan lo veu
deixa a bell punt la quintana
i amb lo cor tot follejant
refila tonades gaies.
-Pastoret, bon pastoret,
estona ha que t'esperava.-
-A la font de Matagalls pugem
amb quatre gambades;
que et vull obrir lo meu cor
que no pot mai oblidar-te.
-Mon amor, lo que em vols dir
volia també contar-t'ho;
agafem lo viarany
que du a la font de l'aubaga.-
-Parlarem del nostre amor.-
-Davant del cel que ens empara.-