Lo Rat-Penat (fragment)
Era un Rei: los nostres avis
el veren: los cabells rulls;
la mel d'amor en los llavis,
la llum divina en los ulls.
La creu en lo pit portava;
en los combats li donava
Sant Jordi son cavall blanc;
i sa espasa, raig de guerra,
féu fructificar la terra,
regant-la amb heroica sang.
Sempre baix les dures malles
sentiments guardava purs;
com guanyava les batalles,
aixís dictava els bons furs;
era, en pau i en guerra, eixemple
dels grans; humil en lo temple;
ministre armat del Senyor:
tal, admiració dels pobles,
veig en llegendes i cobles
a Jaume, el Conqueridor.
Tot joiós, gentil i alegre,
tot falaguer era en ell;
sols paurós, sinistre, negre,
sobre lo daurat capell,
en lo lloc del real signe,
amb ulls d'esperit maligne,
obrint la gola afamat,
les verdoses ales ertes
estenia, sempre obertes,
l'espantable Rat-Penat.
Era senyal i figura
del combat penós i etern
que en la vida sempre dura,
nit i dia, estiu i hivern;
de la vigilant saviesa
que té sempre l'ala estesa;
de l'indomable valor,
que en guerra traïdora o franca
mai los ulls matiners tanca
per descuit, cansanci o por.
Al vore el signe terrible
sobre el front d'aquell bon Rei,
com si una força invisible
els subjectara a sa llei,
tombaven tots a ses plantes,
i descregudes o santes,
les gents, amb crit general,
clamaven: «Beneït sia
lo Rei que defensa i guia
poder sobrenatural».
En València, ple de glòria,
morí el gran Conqueridor:
mancava-li una victòria,
i la buscà en món millor.
Al vore que els ulls tancava,
lo Rat-Penat, que el vetllava,
tancà les ales també;
mes lo Rei, d'esta manera
(fón sa voluntat darrera),
al Rat-Penat li digué:
«Oh bon servidor! escolta,
escolta ma voluntat:
les ales obri altra volta;
vetlla sobre esta ciutat.
Tot mon amor posí en ella:
valenta, pietosa, bella,
mes Barres per blasó du:
sobre eixes glorioses barres
clava bé les fortes garres
i eixampla les ales tu! ».