Maó
Amb el seu nom malmès d'empelt estrany,
que lluny el seny del seus fills més il·lustres,
entram a la ciutat acollidora.
En el moll canviant on hi beguérem,
quan érem estudiants i ens hi perdíem,
el gin dels mariners en gots dubtosos,
ens envaeix el neguit de la ruta
que s'acosta a la fi. Veurem la llum
com es reposa amb lentitud enllà
de la Colàrsega tot envoltant
la lassitud del port ataronjat
amb perfums d'aiguardent i camamil·la,
mentre altre cop, intensa, ens sobtarà
la brevetat que talla amb dents d'acer
el benestar suspès en mans de l'èxtasi.